Flor de Lledó

La Coca de queraïlla o de Castelló des de temps més antics, el fadrinet des del 2010 i des del 2016 la flor de Lledó són alguns dels productes estrella, típics de la ciutat al llarg o en moments més puntuals de l’any.

El gremi de forners de Castelló, agrupació de mestres artesans en defensa de la panaderia i la pastisseria, aprofiten qualsevol ocasió que se’ls brinda per promocionar aquests productes, fonamentalment amb degustacions gratuïtes i populars.

En adonar-se els mestres pastisser que “La coca”  tot i que va introduir-se com a complement i decoració la imatge típica del campanar de la Vila o l’escut de la ciutat, presentava un xicotet inconvenient, no era individual, van decidir anar una mica més lluny i crear un pastís individual, que a més a més, havia de ser representatiu de les festes magdaleneres, i així va nàixer el fadrinet  que compta sobre la seua superfície la imatge la Magdalena.

Però, si la Magdalena “són les festes”, maig i Lledó “és la festa”. Castelló necessitava completar la gastronomia dolça amb un tercer element per acabar d’endolcir els àpats festers i així ho van tornar a veure els mestres del gremi de forners, creant un nou producte que, a la vegada que rendirà un homenatge a la Mare de Déu patrona de la ciutat, completara el grup de dolços oficials, en aquest cas per les festes patronals.

Calia també encertar no tan sols en el paladar dels veïns, això va resultar relativament fàcil, només calia combinar sàviament pasta de full, amb crema de taronja i llimona, per aconseguir aquella flaire de tarongina que en primavera s’escampa per tot el terme, si més no calia també, com va passar amb el fadrinet, encertar en el seu nom, i el gremi va llançar un concurs per triar-lo, presentant-se més de 50 propostes i sent “flor de Lledó” la guanyadora.

Des del moment en què el nou producte va presentar-se en societat, el 23 d’abril del 2016, tot just fa ara huit anys, aquest dolç tribut a la Verge s’ha convertit també en un dels productes més sol·licitats per celebrar el “dia de la mare”, creixent cada any el nombre d’aparadors dels forns tradicionals en què, aquesta darrera setmana d’abril i primera de maig,  s’omplin de “flors de Lledó” per completar i celebrar les festes que la ciutat dedica a la Patrona, a la vegada que des del Gremi, i per promocionar el producte com a emblema gastronòmic de les festes, no han parat de realitzar-se accions  que han anat des del concurs de fotografia  fins a innumerables degustacions populars.

Ara,  i com no podia ser d’una altra manera, en commemoració del Centenari de la Coronació de la Verge, el Gremi de Forners en col·laboració amb la regidoria de turisme, anuncien la  distribució aquest dissabte d’un total de 2.200 unitats gratuïtes de la Flor de Lledó a la plaça Major, com a part de les accions destinades a enaltir aquest centenari, repartiment que es realitzarà entre les 11.00 i les 13.30 hores; una iniciativa que, novament, pretén ressaltar aquest producte innovador de la gastronomia castellonenca, a la vegada que realçar la nostra rica tradició culinària i convertir-nos en referents en l'àmbit provincial i nacional.

Iniciativa que vol anar una mica més enllà en la seua finalitat, per la qual cosa a més de la degustació popular, s’anuncia que formant part de les quatre jornades que el Patronat de Turisme ha programat en col·laboració amb el Gremi de Forners de Castelló per al 2024, la jornada “Dels Ximos" que va realitzar-se el febrer passat, la de 'la Coca de Castelló',  prevista pel setembre vinent, la dels 'Pastissets de cabell i moniato', que tindrà lloc al desembre, es durà a termini la “I Jornada de la Flor de Lledó”, de manera que entre el 6 i el 19 de maig s’oferiran en un total de 18 obradors ofertes especials per adquirir aquest producte.

Llarga vida a aquest dolç senzill, delicat i molt castellonero, ofrena al poble des del gremi de forners, com el poble ho fa a  la Verge  amb les flors, per això el seu nom fa referència a la forma de flor que té aquest pastís.

Fracàs…

No sé l’equip de govern municipal com qualificarà aquests resultats, però per mi només hi ha una paraula per explicar-ho: fracàs. Hi ho dic així amb totes les lletres perquè en una ciutat que supera els 175.000 habitants que, per definir els objectius i possibles modificacions del Projecte Bàsic i d’Execució per l’acabament de la Ronda Oest, tan sols hagen estat 18 els veïns participants en la consulta oberta a tothom  és tot un fracàs.

Sent encara alcalde de la ciutat el senyor Gozalbo i president de la Generalitat el senyor Lerma, a la fi dels anys 80 del segle passat, va iniciar-se l’ambiciós projecte de creació d’una ronda exterior que, projectada amb una longitud de vora 15 km, havia d’envoltar tota la ciutat.  A un primer tram  de la ronda sud, va seguir-li una segona fase, la ronda est i una tercera la ronda nord, però  més de 30 anys després el cercle encara no està tancat, li falta l’anomenat tram de la ronda oest.

Després de molt pregar, l'anterior alcaldessa, Amparo Marco va aconseguir la promesa del president de la Generalitat, aleshores Ximo Puig, d'impulsar aquest últim tram, encara que tot s'ha de dir, la cosa no va passar de gaires bones intencions i pocs compromisos signats.

Va redactar-se un projecte bàsic del que havia de ser l’acabament de l’obra, plantejant-se el possible traçat que hauria de tenir la nova carretera, i aportant diferents solucions per resoldre les complicades cruïlles de l'estructura viària sobre els obstacles amb què es trobarà, la cruïlla amb la carretera de Borriol, la proximitat de l'UJI i la necessitat d'afavorir un accés a aquella, els encreuaments del riu Sec  i de la carretera d'Alcora, i la connexió amb la ronda sud a la Rotonda del Ministeri, inaugurada al seu moment amb el sobrenom de la més gran d'Espanya.

I va arribar el canvi de govern municipal i el mes de novembre passat, el nou equip PP+VOX va decidir sometre a la participació ciutadana les solucions del projecte obrint les propostes fetes pels tècnics i convidant els veïns a aportar propostes per enllestir el disseny final.

Per fer factible aquella participació es van publicar dates, duració i direcció on remetre l’enquesta de consulta, al mateix temps que, per tractar d’incentivar la participació ciutadana i dels distints col·lectius socials, tècnics i polítics, va realitzar-se el 22 de novembre una jornada informativa a l’edifici Urban, facilitant-se també la consulta de tota la documentació “en paper” així com diferents panells informatius, acudint a l’edifici “Quatre Cantons”.

La resposta ciutadana ha estat minsa, escassa i anecdòtica. Després d’ampliar-se el termini inicial per presentació, del dia 2 en què inicialment finalitzava fins al 22 de desembre, quan va tancar-se aquell, el nombre  d’enquestes presentades, només foren 18, majoritàriament d’homes, residents a la zona, amb estudis superiors i amb una edat que abastava dels 25 als 65 anys, que van valorar, d’una banda,  allò que els mereixia el paisatge resultant i els recursos paisatgístics representants i, per una altra, proposar possibles alternatives en els diferents aspectes.

Ara, des de l’ajuntament  i reconeixent que la participació ha estat molt més baixa de l’esperada, es fa públic un document INFORME DE RESULTADOS en què a través de 360 pàgines s’extrauen les conclusions del procés i on destaca que el 59% dels participants, 10 veïns?, consideren perllongar i concloure la ronda Oest, destacant entre les aportacions la necessitat de millora de les vies de servei que donen accés als habitatges, l'increment de les zones verdes, emprant espècies autòctones, i la utilització de materials fonoabsorbents. Col·locant pantalles acústiques i jugant fins i tot amb els nivells del terreny.

S’anuncia la licitació d'una part de les obres pel segon semestre de l'any després de la signatura entre l'Ajuntament i la Conselleria del conveni de col·laboració, dins un pla plurianual,  amb les primeres expropiacions per part de l’ajuntament que afectaran les parcel·les que es localitzen al tram entre la rotonda de l'UJI i la carretera Alcora i el concurs públic per a l'execució de l’obra incoat pel Consell.

S'iniciaran les obres el 2025? S'acceptaran les propostes dels 18 veïns? La història aquest anell dura ja massa temps, estem tots massa farts de promeses i esperes; desitge que aquest fracàs en la consulta no es veja augmentat en un fracàs major en expectatives. L'espera és ja massa llarga....

Vint-i-dos anys del traspàs del “bisbe bo”

El passat diumenge a la missa d’onze celebrada a la cocatedral de Santa Maria, es va fer memòria de la seua persona. tot just en el dia en què es complien vint-i-dos anys del seu traspàs.

Va ser el segon dels quatre bisbes que fins ara han ocupat la càtedra de Sogorb-Castelló des del moment de la seua unificació, succeint a la fi del 1971 al doctor Josep Pont i Gol.  Com ja haureu suposat van recordar i pregar pel gironí Josep Maria Cases Deordal, bisbe de la nostra seu per prop de 25 anys,  des del 13-11-1972 al 22-11-1996 en què es va jubilar, i que, uns anys després va morir a Figueres, el 21 d’abril de 2002.

Un bisbe amb una acció pastoral al nostre poble més que destacada i que va fer tant per aquesta diòcesi que malgrat ser català  i morir a la seua terra, després d’un solemne funeral celebrat a l’església Major de Castelló,  per més de cent cinquanta sacerdots, amb la presència destacada del Cardenal de Barcelona, l’arquebisbe metropolità de València, els de Tarragona i la Seu d’Urgell, a més dels bisbes de Tortosa, Albacete i Terol-Albarrasí, al costat del seu successor al nostre bisbat i de tarannà tan diferent, el doctor Reig Pla, en què tota la societat castellonenca va mostrar el seu dol, les seues despulles foren inhumades a la cripta de la cocatedral castellonenca.

El seu magisteri es va centrar sobretot en la pastoral sacramental i la creació de l’Escola Diocesana de Teologia per a la formació dels laics, instaurant el diaconat permanent; també va impulsar la pastoral familiar, creant una casa de la família a la ciutat.

Els seus missatges insistien una vegada i una altra en la vida litúrgica i espiritual dels seus fidels creients, a la vegada que feia insistència en la catequesi i evangelització d'una societat, la castellonenca, que com en altres diòcesis,  cada vegada era més secularitzada, donant suport a institucions com l’Acció Catòlica o el moviment de cursets de cristiandat.

Una altra de les seues grans preocupacions fou el seminari que va reimpulsar, a la vegada que convidava constantment a la realització d’exercicis i a tenir cura de la vida espiritual dels sacerdots, abordant temes candents de la pastoral i teologia postconciliar.

Va ser un gran impulsor de l’oració, tant en religiosos com en seglars, facilitant i promovent a la diòcesi la creació de diferents monestirs de vida contemplativa i un gran impulsor per la finalització de les obres de l’esglèsia cocatedral de Santa Maria.

Però, sens dubte, allò que el va fer encara més arrelat al poble pla, va ser que encoratjava la litúrgia i predicació en valencià en fets i obres, col·laborant en l’edició de la Bíblia Valenciana Interconfessional, adaptació a les variants dialectals valencianes de la Bíblia Catalana Interconfessional, negant-se a recolzar, davant del Vaticà, les formes secessionistes que alguns volien imposar a l'Església Valenciana, pel que fa a la llengua del País Valencià a la litúrgia.

A ell li devem la incoació del procés de canonització dels màrtirs diocesans aconseguint les primeres beatificacions de religiosos de la diòcesi. En una altra banda de fets, el 1972, per la seua petició a la Santa Seu, van ser elevades a la dignitat de Basílica el Santuari de Lledó i la Catedral de Sogorb i el 1974, amb motiu del IV Centenari de Sant Pasqual Bayló, va rebre els Reis d'Espanya; també durant l'Any Sant Marià va coronar canònicament la patrona de la diòcesi, la Verge de la Cova Santa.

Tot just demà dimecres farà 22 anys, del soterrar d’aquell home de Déu i d’oració, d’aquell bisbe de tots, però sobretot dels pobres i afligits, amb un esperit paternal i dialogant i que va saber lliurar-nos als seglars la parcel·la de responsabilitat que en veritat ens correspon en el si de l’església. Descanse en pau per sempre el recordat i mai prou estimat bisbe…

Sentiment, devoció i tradició de tot un Raval…

Ara, aquest cap de setmana, proper a complir-se el centenari de la coronació de la Patrona, quan la Verge Lledonera, fa uns dies que està entre nosaltres a la ciutat, ha arribat el moment de rebre-la al raval llaurador, al que està sota la protecció del Sant de Cantalici, el germà caputxí Fèlix.

I ho hem fet com ho hem anat fent al raval “tota la vida”, quan convidem a casa nostra algun conegut, amic, familiar proper o estimat, revent-lo a la porta de casa, amb els braços oberts i les millors gal·les, convidant-lo a passar a l'interior, amb aquella frase del recordat poeta, “Benvingut siga, qui a sa casa ve.”

Així, la vesprada del dissabte, independentment de les ideologies i creences de cada veí, totes la mar de respectables, el meu Raval va bolcar-se i manifestar, mitjançant diferents formes de veure i interpretar, l’estima, honor i fervor per la Verge del Lledó a la vegada que treia al carrer el Sant protector.

Cadascú pot veure-ho i viure-ho a la seua manera, interpretant les creences des del miratge que ens ofereix la tradició religiosa, o sota el prisma d’una religiositat més popular i populista, amb un sistema més laic però també coherent de pràctica ritual, de viure, d’una manera particular, la relació amb la Mare de Déu i el patró.

D’una manera o d’una altra, tot el Raval de Sant Fèlix aquest cap de setmana ha manifestat com mai, l’estima i el fervor, l’entusiasme i l’emoció en diferents accions que han portat a unir i apropar físicament, no sé si per primera vegada en la història, les imatges dels dos grans patrons, la de tota la ciutat, la Verge, i el del Raval, Sant Félix. 

No és fàcil veure miracles hui en dia, costa pensar que en una societat com l’actual  encara es mantinguen plenament vigents les icones religioses que singularitzen el cristianisme, però aquest cap de setmana s’acaba de manifestar novament que la tradició i estima per Lledó i Sant Fèlix, de la gent del Raval del forn del Pla, es manté intacta, a pesar de tot el fort laïcisme que impregna la societat actual, també la castellonenca.

En una societat com la present, summament tecnificada, majorment descreguda, multicultural com mai, costumista i, malauradament de grans desigualtats, Castelló está demostrant que sap mantenir viu eixe missatge visible, quasi inalterable, del fervor religiós i la vegada emocional que emana del mite de Lledó i del germà caputxí, com a elements colpidors del cor i, per tant, en aquest cas que ens ocupa, també com a condicionadors del comportament veïnal.

Al Raval llaurador s’han succeit amb l’arribada de la Patrona, uns ESDEVENIMENTS sobre els quals no és fàcil posicionar-se en el context cultural actual, fruit no només de creences. 

Tenim clar que tants segles de fervor és molt més; aproximació a la Mare o al Sant, o simplement als símbols, cadascú amb les seues conviccions, però el que aquesta estança de la Verge entre nosaltres ens ha portat ha estat, notar, viure i experimentar no se sap quina classe d’emoció, però que és, suposa i de segur que a partir d’ara encara més, ha de suposar, una obertura amb impacte i conseqüències, commovent tant als veïns de fort i arrelat sentiment religiós, com a aquells que consideren Lledó i Sant Fèlix com a simple tradició històrica. Podeu veure-ho punxant sobre REBUDA 

Per molts anys més, com ha estat en aquests darrers cent, i més encara, el Raval de Sant Fèlix ha de continuar fomentant el sentiment, devoció, tradició i festa, marcant el camí a tot el poble, sent capdavanters en la manifestació del fervor de totes les famílies de Castelló. Així siga.

Cinc-cents euros…

És ben sabut per tots que les Festes  patronals de Sant Pere del Grau de Castelló són un esdeveniment anual que la Comissió de Festes organitza meticulosament amb una mescla de tradició i modernitat, i una perfecta combinació d’activitats lúdiques, gastronòmiques i culturals, patrocinades pel  Patronat Municipal de Festes de la ciutat.

Unes festes que aquest any es duran a termini entre els dies 22 i 30 de juny on el Grau tornarà a viure un ambient molt especial, succeint-se actuacions musicals, cavalcades, mostres de folklore, desfilades, foc, pirotècnia, disfresses, actes religiosos, infantils,  i per descomptat bous, molts bous.

Tot i que la comissió festera del Grau ja fa temps que treballa en la seua organització, podem dir que el passat divendres va ser el moment en què va donar-se oficialment el tret d’eixida de les festes del 2024, quan en sessió extraordinària, el Consell Rector del Patronat de Festes va aprovar les bases del Concurs de Disseny del Cartell anunciador de les festes 2024.

Unes bases que, com era d’esperar, demanen que les obres es presenten en format físic i vertical, que siguen originals i inèdites, que tinguen clara referència a l’essència de les festes i que incloguen l’escut de l’Ajuntament de Castelló així com el logo de la Comissió de Festes del Grau, a la vegada que s’anuncia que el termini per a la presentació de sol·licituds serà de 15 dies naturals, comptats a partir de l'endemà de la publicació de l'extracte de la convocatòria en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló (BOP).

Llançar un concurs de cartells significa que des de l’organització s’aposta per continuar incidint en el caràcter popular de les festes, convidant els artistes a més de demostrar el seu talent i imaginació, a compartir les seues inquietuds.

Si tenim en compte que està prevista la presentació del cartell a “l’edifici Moruno” de la plaça del Mar, el pròxim dia 16 de maig, estem parlant d’un termini curt, menys d’un mes, indirectament es demana als possibles artistes participants també rapidesa en el disseny i realització dels treballs.

Uns creadors, professionals o amateurs, que en cas que la seua siga la proposta guanyadora, rebran  com a premi principal la satisfacció de veure reproduïda la seua obra i poc més, ja que la quantitat econòmica que porta el premi és de 500 euros. Si, heu llegit bé, cinc-cents euros.

Desconec en aquest moment el pressupost global que es destinarà a les festes graueres, però crec que superarà en creix els dos-cents mil euros. D’aquests. 500 seran els que rebrà l’artista guanyador. Què us sembla? Paga la pena a algun dissenyador invertir temps i material per aquesta quantitat?  Serà al·licient suficient per a aconseguir una gran, ampla i variada participació? Que voleu que us diga, a mi em sembla que no.

Senyores i senyors de la Comissió, senyora Ester Giner, tinent d’alcalde del Grau, si la principal finalitat del concurs és com vosté ha dit “oferir  una oportunitat per a donar a conéixer artistes locals i que s'involucren de ple en les nostres festes del Grau”, amb una ajuda econòmica de només 500 euros, no crec hi haja massa entusiasme per a participar.

No vull dir amb açò que calga dedicar 10.000 euros com Bodegues Terras Gauda i la Autoritat Portuària de Vigo destinen a premi per l’artista guanyador del seu cartell publicitari, o 7.000 euros com anuncia la  Revista d'Arts Visuals i Cultura Contemporània MAKMA, pel seu cartell, que, a més a més  serà exposat al MuVIM, Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat, ni  els  6.000 euros que és la quantitat que rebrà el guanyador del disseny del cartell de les festes de Sant Fermín de Pamplona, i que com cada edició serà reclam mundial, o 5.000 euros com va ser el cas del darrer cartell de la Magdalena 2024, però cinc-cents euros és, a parer meu, una quantitat insuficient, fins i tot ridícula per un premi que requereix, imaginació, esforç, sacrifici i temps.

No se trata de fer guanyar uns fàcils i bons diners al dissenyador, que també, es tracta de dignificar un treball, de considerar un esforç, de premiar un interés, d’aconseguir una gran participació, i, així, amb 500 euros, tant de bo estiga errat, no arribarem, i mai millor dit per allò del Grau i de Sant Pere, a bon port.